Benet Casablancas, al seu text “Las tonalidades y su significado”, recorda que per a Debussy, el Do Major és el to que dona amb més exactitud el sentiment d’eternitat. Per a aquest autor, el to és un referent més introduït pel compositor a la seva obra, un indici que la completaria i li donaria el seu sentit i intencionalitat final.
∴
El compositor es mou i actua en un determinat àmbit de relacions.
∴
És en les relacions en el que es centra aquesta sèrie. Una col·lecció que vol aproximar dues visions en un diàleg visual juganer. Una proposta i una resposta per part de les dues
autores. Imatges silencioses que ens volen traslladar a diferents sons, músiques i el·lipsis en funció de qui observa i “escolta”.
∴
Un silenci interpretat per l’observador.
∴
Les imatges escollides, dins de la seva varietat, conviden a pensar a l’observador en un instant precís, un lloc i un moment que no es repetirà però que en ser fotografiat ha passat
a formar part de l’eternitat;
l’eternitat del Do Major.
⇒ ⊕ ⇐